Com construir museus més accessibles i inclusius?

El museu social i l’accessibilitat

Els museus treballen des de fa anys per renovar-se, d’acord amb les noves tendències i necessitats emergents: la crisi climàtica, la participació ciutadana, feminisme i d’altres.

L’objectiu d’aquest procés de transformació és avançar cap a uns museus socials, és a dir, museus que incorporin la relació amb la societat i el territori que els envolta en totes les seves funcions i accions.

Però, com podem construir museus socials sense dotar-los d’espais accessibles? Des d’Eduxarxa tenim clar que el desenvolupament de museus socials ha d’incloure una transformació dels equipaments per esdevenir espais més inclusius. Per això ja fa temps que treballem conjuntament amb diverses institucions i centres expositius en l’elaboració de plans i projectes d’accessibilitat i inclusió específics. 

En aquest article explicarem quines són les claus per a l’elaboració d’aquests plans i per a la transformació dels museus en museus al servei de tothom, accessibles i inclusius.

El Pla d’Accessibilitat de Museus i Centres d’Art 2020-2024

A Catalunya, el Departament de Cultura de la Generalitat ha posat en marxa un Pla d’Accessibilitat de Museus i Centres d’Art (2020-2024). Aquest pla parteix del concepte d’accessibilitat universal, és a dir, el disseny d’entorns i mitjans que puguin ser utilitzats pel màxim nombre de persones en condicions de comfort, seguretat i igualtat. 

Això implica que, a l’hora de dissenyar aquests entorns i mitjans inclusius, el primer que hem de tenir en compte que hi ha moltes tipologies de barreres i, per tant, diversos tipus d’accessibilitat. De fet, podem parlar d’accessibilitat física, comunicativa o cognitiva, social i, fins i tot, sensorial.

Claus per al disseny de centres i espais expositius accessibles

Amb aquest concepte d’accessibilitat universal en ment, quines altres coses hem de tenir presents a l’hora de desenvolupar plans d’accessibilitat específics per a cada museu? Per on poden començar aquests espais?

Una bona manera de començar és descobrint i agafant consciència de les mancances. Això ens permetrà, d’una banda, poder informar de les barreres i, de l’altra, posar-hi remei. 

Amb l’objectiu de detectar i conscienciar sobre les mancances d’edificació i comunicació dels centres i espais expositius de Catalunya, la Xarxa de Museus de Girona ha desplegat un aplicatiu anomenat MUSA amb el qual l’equip d’Eduxarxa ja fa temps que treballem. Aquest aplicatiu, basat en el Codi d’Accessibilitat, genera diversos informes  amb les mancances d’accessibilitat dels centres i ofereix les guies i propostes de millora pertinents a cada museu. D’aquesta manera, els equipaments disposen d’informació quantitativa basada en la legislació que els pot orientar a l’hora d’elaborar un Pla d’Accessibilitat sobre l’edificació i la comunicació del centre. 

En l’àmbit de l’accessibilitat social i la inclusió, en canvi, no comptem encara amb indicadors legislatius que permetin fer una avaluació quantitativa de les mancances i necessitats de millora dels museus. Tanmateix, la recomanació és preguntar i col·laborar amb col·lectius i entitats diverses de l’entorn del centre, i buscar referents de les accions que volem desenvolupar per veure què s’està fent, què funciona i, fins i tot, què no ha funcionat.

Sessió de codisseny de materials accessibles al MAC

ReACC-MAC: recerca i cocreació de recursos museogràfics accessibles

En aquesta línia d’accessibilitat social i inclusió, i en relació a la necessitat que la comunicació i els projectes educatius dels museus siguin accessibles, l’equip d’Eduxarxa ha tingut l’honor de rebre una beca als Premis Ciutat de Barcelona per al desenvolupament del projecte ReACC-MAC (Recursos d’Accessibilitat al Museu d’Arqueologia de Catalunya)

Aquest projecte, que ha comptat amb el suport del grup de recerca DIDPATRI (Universitat de Barcelona), la Fundació Prevent i el mateix Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC); ha permès a Eduxarxa crear un grup d’investigació amb persones amb discapacitat visual. Aquestes persones han pogut participar en tres sessions de de testatge d’un espai expositiu del museu i en un procés de codisseny de material sensorialment accessible, gràcies al qual s’han generat noves sinergies i experiències educatives innovadores.

Beneficis d’aplicar plans d’accessibilitat als museus

En conclusió, i gràcies als diversos projectes de comunicació i edificació accessibles, i d’inclusió i educació en els quals hem tingut l’oportunitat de participar, podem dir que l’accessibilitat amb and per a la gent és la clau per a construir museus socials i obtenir beneficis com:

  • Tenir més públic potencial: Es calcula que un 20% de la població mundial té alguna necessitat específica. Per tant, si es tenen recursos accessibles s’arriba a un públic més ampli.
  • Obtenir productes més eficients: Quan un producte és accessible fa que sigui més usable, més fàcil de mantenir, més adaptable i compatible a altres formats. També, serveix per posicionar-se millor en l’àmbit SEO.
  • Disminuir despeses posteriors: El disseny  universal en   processos,  projectes,  productes  i  serveis facilita  l’ús  i  la  seguretat per  a  tothom  de  les  infraestructures  físiques  i  no  comporta  un  increment  significatiu  del  cost,  a  diferència  de les  correccions  a  posteriori,  les  quals  està  constatat  que  comporten  despeses  superiors.
  • Ser coherents amb la responsabilitat social corporativa: És una manera d’adaptar la marca a la societat i mostrar el compromís de l’organització envers les necessitats del públic. 

Per aquest motiu, l’equip d’Eduxarxa seguirem apostant pel desenvolupament de plans i projectes educatius en aquest àmbit i animem a tothom que tingui un repte similar als que hem comentat en aquest article a contactar-nos

Estarem encantades de sumar esforços i seguir treballant per construir espais expositius més socials!