Aprendre ciència, fent ciència

Un repte educatiu i una oportunitat de teixir aliances

Si algú ens atura pel carrer i ens demana si els infants han d’aprendre ciència a l’escola, segurament no dubtarem a respondre amb un rotund. Però… Per què és tan important? Aturar-se a reflexionar sobre aquesta pregunta és necessari per revisar si les idees i pràctiques adquirides responen als nostres objectius d’avui. D’aquesta  manera, en cas contrari, podrem modificar tot allò que sigui necessari per ajustar-ho a les necessitats actuals.

Què és la ciència?

El millor és començar pel principi, és a dir, preguntant-nos què és la ciència. Hi ha disciplines senceres, com ara la filosofia de la ciència, encarregades de reflexionar i proposar respostes sobre aquesta qüestió. El debat és plural i necessari, però actualment hi ha un ampli consens en definir la ciència com una activitat humana, dedicada a construir coneixement, que ens permet interpretar els fets del món en què vivim i poder-ne fer prediccions

Considerar la ciència com una activitat humana implica que, en el seu dia a dia, les seves pràctiques i teories no queden exemptes de ser instrumentalitzades per diferents ideologies. Implica, també, que la ciència no és aliena als problemes socials com ara discriminacions per motius de gènere o raça, els abusos de poder, la desigualtat econòmica… 

Tot i això, el coneixement que la ciència construeix està subjecte a les evidències, que permeten verificar si l’explicació que hem fet és adequada o no. Per tant, és una activitat que genera un coneixement contrastable, no subjecte a opinions (sí a modificacions), i amb aplicacions increïblement potents. Tant aquest coneixement, com les seves aplicacions han canviat el món i ho continuaran fent. Per tant, estem parlant d’una activitat extraordinàriament influent en la societat i en el nostre dia a dia.  

Per aquest motiu, si volem formar persones crítiques i capaces d’interpretar i actuar en el seu entorn amb consciència, és imprescindible que entenguin què és la ciència i quins són els mètodes de coneixement en els quals es fonamenta totes les seves aplicacions. L’alfabetització científica, doncs, és bàsica i imprescindible. Una persona educada en el segle XXI no només ha de saber matemàtiques, i llegir i escriure; també ha de tenir alguns coneixements científics i tecnològics essencials. Per exemple, ha de comprendre com arriba l’energia a la seva llar, l’equilibri en el qual viuen tots els éssers vius i com es pot trencar, què passa quan enviem un material a reciclar, etc. 

La pandèmia actual encara ha mostrat de forma més evident la importància dels coneixements científics bàsics: necessitem entendre el procés de producció, validació i comercialització d’un fàrmac, el procés que recorre un article científic abans de ser publicat, etc.

Quina ciència s’ha d’ensenyar?

Aprendre aquests i altres continguts és útil per habitar al món amb consciència. Tanmateix, el més important és entrenar als infants a pensar amb una de les millors eines que ha creat la humanitat per fer-ho. En aquest sentit, els haurem d’ensenyar a fer ciència

Quan parlem de fer ciència, sovint pensem en laboratoris, bates i moltes matemàtiques. Però totes aquestes coses formen part d’una imatge estereotipada d’aquesta disciplina. Per ensenyar fer ciència cal parar atenció a aquelles activitats que ens ensenyen a pensar de manera científica: observar l’entorn, fer-nos bones preguntes sobre el seu funcionament, construir explicacions plausibles per respondre-les, i saber com idear experiments amb els quals puguem contrastar la veracitat de les nostres hipòtesis. 

Si aprenem a fer tot això, aprendrem a desenvolupar el pensament crític, a argumentar bé els nostres raonaments, a observar el món i fer-nos les preguntes adequades per entendre’l millor. A més, serem conscients de la importància de saber desestimar: de poder dir “no en sé prou” o “no tinc prou informació” per a formar-me una opinió sobre aquest tema. 

Aquesta és una de les principals capacitats que aporta el pensament científic: ser rigorós i acurat a l’hora de treure conclusions, però fer-ho sense precipitar-se.

Qui ha d’ensenyar ciència?

Formar als infants de la nostra societat és una responsabilitat col·lectiva. De la mateixa manera que famílies i l’escola han d’anar de la mà en molt aspectes, quan parlem de ciència, és important que molts agents socials uneixin forces per aconseguir èxits en l’aprenentatge. 

El col·lectiu docent és un agent molt important i està a primera línia de foc, però n’hi ha molts més que podem i hem de ser partícips d’aquest repte: els grups de recerca educativa, la comunitat científica, els mitjans de comunicació i les organitzacions comunitàries o privades orientades a dissenyar i desenvolupar projectes per al món educatiu. 

Si tots aquests agents diversos unim esforços per treballar de manera col·laborativa, serà molt més senzill millorar l’ensenyament-aprenentatge de la ciència. Per fer-ho, és important escoltar-nos mútuament i aportar les nostres visions, potencials i experiències particulars, en pro d’aquest objectiu comú: potenciar l’alfabetització científica per incrementar el pensament crític i la capacitat d’analitzar, opinar i actuar des del rigor. 

A l’equip d’Eduxarxa ens il·lusiona i apassiona participar d’aquest repte educatiu desenvolupant projectes com ara Recerkids i Missió Alba: dos programes educatius que ja tenen 5 i 3 anys de trajectòria, respectivament, i en els quals milers d’alumnes d’escoles de Primària de Catalunya (en el cas de Recerkids) i d’Espanya (en el cas de Missió Alba) ja han treballat des de les seves aules fent ciència, i en contacte amb personal investigador del CREAF i altres centres de recerca i universitats de Catalunya i del mateix Sincrotró Alba. 

Tenim moltes ganes de continuar oferint eines i recursos educatius a les escoles, instituts i museus, en col·laboració amb grups de recerca i institucions científiques, per ajudar els infants i joves aprendre ciència, fent ciència

Les 3 claus de l’educació digital

L’emergència sanitària provocada per la COVID-19 ha precipitat una digitalització en tots els àmbits de la vida i, especialment, en el de l’educació. Això, al seu torn, ha plantejat molts dubtes i inquietuds. És el mateix aprendre de manera presencial que fer-ho en línia? Quins continguts, activitats i esdeveniments educatius són més idonis en el format virtual? Com es poden dissenyar experiències transmèdia?

A Eduxarxa reflexionem molt sobre totes aquestes qüestions. Fa anys que treballem dissenyant projectes educatius digitals (recursos en línia, programes educatius virtuals, cursos de formació digitals, etc.), i que impartim formacions online sobre disseny d’activitats educatives virtuals. Així que sabem per experiència que el desenvolupament de continguts per a aquests formats requereix un esforç, tant per part dels equips dinamitzadors, com per part dels participants.

Cada canal de comunicació té les seves característiques, els seus avantatges i limitacions, que hem de comprendre per tal que els missatges que volem transmetre no es perdin pel camí. Per aquest motiu, val la pena que, més enllà de les solucions ràpides que vam aplicar en un primer moment, ens aturem a pensar què hem de tenir en compte a l’hora d’adaptar-nos al format virtual.

En aquest post volem compartir els 3 factors principals que cal considerar abans de dissenyar qualsevol contingut, programa o activitat educativa en línia, així com presentar un parell exemples interessants de projectes educatius digitals.

Les 3 claus dels projectes educatius en contextos virtuals

 

Una comunicació fluida

En primer lloc, cal que busquem la manera de mantenir una comunicació fluida entre les persones, tant pel que fa al vessant més tècnic, com pel que fa al format digital concret que triem per transmetre el nostre missatge.

Hem de pensar bé, com dèiem, quin canal i context comunicatius convenen més al nostre projecte (videoconferència en directe, plataforma interactiva, etc.), tenint en compte les oportunitats i limitacions que ens imposa cadascuna de les opcions quant al temps, l’aforament, les possibilitats de participació, etc.

A més a més, també hem de reconsiderar quines són les necessitats específiques dels participants en aquest context, perquè segurament diferiran de les que tindrien en un context presencial.

 

Un rol actiu i participatiu

D’altra banda, hem d’alinear l’adequació del discurs al canal amb els continguts i objectius educatius del projecte que volem desenvolupar. 

Així doncs, hem de rebuscar entre les diverses eines digitals per tal de trobar les que ens permetin desenvolupar una seqüència d’aprenentatge que fomenti l’adquisició i desenvolupament de les competències que volem treballar.

És a dir, hem de triar un format i organitzar els recursos o les sessions de tal manera que seguim promovent un rol actiu i participatiu del grup, així com una avaluació i reflexió finals.

 

Una experiència motivadora

En aquest sentit, cal recordar, especialment en l’àmbit virtual, que l’aprenentatge ha de ser sempre una experiència motivadora.

Per això també hem de definir prèviament els rols de les persones (participants i dinamitzadores), i veure quines eines ens poden ajudar a fomentar la interacció del grup.

El context online pot arribar a dificultar aquesta dimensió, però també ens ofereix moltes possibilitats per dotar de major dinamisme i gamificació els nostres projectes educatius, a través de la gran varietat de formats, codis i suports disponibles: recursos audiovisuals, animacions multimèdia, infografies, videojocs, activitats interactives, videotrucades, divisió dels grups en diverses sales, etc.

Inspira’t amb aquestes 2 activitats educatives en format digital

 

Museum Quiz a casa

El Museum Quiz a casa va ser una de les iniciatives que els museus catalans van posar en marxa durant el confinament de la primavera passada.

Es tracta d’un bon exemple perquè constitueix una edició especial d’una iniciativa ja existent, el Museum Quiz, un joc de preguntes i respostes per equips que fins aquell moment s’havia dut a terme presencialment als museus.

En la versió digital, l’activitat s’adapta a la plataforma gratuïta Kahoot, que permet plantejar diferents tipus de preguntes als participants (veritat o mentida, pregunta oberta, puzle, etc.). Manté el joc en equips i el format en directe, i presenta dues versions, una dirigida al públic familiar i una altra al públic general. Té lloc totes les tardes i cada dia està dedicat a la temàtica d’un dels museus organitzadors. A més, s’hi pot accedir des de qualsevol dispositiu electrònic.

Com a activitat educativa, resulta inspiradora perquè fomenta la cultura i la divulgació del patrimoni, que és el seu objectiu principal, tenint en compte les necessitats dels participants en un context determinat com ho va ser el del confinament. Així mateix, en promou un rol actiu i els brinda una experiència divertida, emocionant i motivadora.

 

Recerkids 2020-2021

El Recerkids és un programa educatiu impulsat per la Direcció General de Recerca i organitzat per Eduxarxa per apropar la recerca científica a l’alumnat de 5è i 6è de Primària. Aquest curs celebra la V edició, que serà una mica especial perquè s’ha adaptat al context actual.

Si normalment el programa oferia materials i assessorament didàctic perquè cada grup-classe fes la recerca pel seu compte, el Recerkids 2020-2021 ofereix dues línies de recerca pautades, que es poden dur a terme tant a l’aula com des de casa, i que s’adeqüen a les diferents situacions que puguin sorgir amb els grups-classe durant el curs.

D’altra banda, el Recerkids 2020-2021 continua fomentant un rol protagonista de l’alumnat a través del procés de recerca i d’una participació activa dels nois i noies al congrés virtual de clausura, mitjançant l’elaboració, presentació i avaluació de vídeos i pòsters amb els resultats de les investigacions, l’opció de fer preguntes i comentaris a través d’un xat en directe, etc.

Tot plegat perquè, malgrat el canvi de format, el programa continuï assolint els seus objectius didàctics i resultant una experiència educativa inspiradora.

 

I vosaltres, heu organitzat o participat en alguna experiència educativa virtual? Quines reflexions us han sorgit al voltant de l’adaptació de l’educació a aquest format?
 
Estarem encantades de seguir parlant-ne als comentaris d’aquest post, a través del nostre correu hola@eduxarxa.coop o del nostre compte de Twitter.