Ciutats educadores: territoris de confiança

Educació i compromís per a la Justícia Global i Ambiental

 

La dècada que acabem d’estrenar ens planteja reptes colossals: afrontar una pandèmia, frenar l’escalfament global, aturar l’increment de les desigualtats socials, combatre la fam i la pobresa, aturar les violències masclistes, protegir la biodiversitat, etc.

Els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) posen noms i cognoms a totes aquestes necessitats. Reptes antics rebatejats de bell nou. Molts projectes educatius s’enfoquen a difondre els ODS entre infants, joves i ciutadania en general. Això és una bona notícia. La mala notícia és que la majoria d’informes socials i ambientals indiquen que, actualment, en lloc d’avançar cap a l’assoliment d’aquests objectius, allò que fem és allunyar-nos-en. Correm enrere i a cegues, sense gosar mirar el deteriorament que ens envolta. Fins que ens entrebanquem i acabem enfangats en la misèria que hem contribuït a crear. Què podem fer?

No hi ha mètodes màgics ni estratègies simples per implementar el conjunt de canvis necessaris a escala global. Però tenim la responsabilitat de fer tot allò que estigui a les nostres mans amb les capacitats i eines de què disposem.

Si alguna cosa caracteritza l’espècie humana és la nostra capacitat d’aprendre i, en conseqüència, de modificar pensaments, hàbits i tècniques. Què hem d’aprendre, doncs, per actuar de forma efectiva davant la crisi planetària? Com podem acompanyar els infants i joves en aquest context d’incertesa i tensió creixent? D’entre tots els valors, procediments i coneixements possibles, avui ens sembla útil ressaltar la importància de la confiança.

La confiança és la base de qualsevol relació social. En què consisteix? Hi ha una dinàmica grupal per promoure la confiança en què una persona, dempeus, es deixa caure enrere i una altra l’agafa abans que caigui a terra. No se’ns acudeix millor manera d’explicar què és la confiança que aquesta: tenir la certesa que quan estiguis a punt de caure, algú t’acollirà i frenarà el cop. Saber que els altres volen el teu bé i es faran càrrec de protegir-te quan les coses vagin maldades. Sentir, en definitiva, que ets part d’una comunitat i tens una xarxa de suport.

 

 

Una societat sense confiança és una societat en què predominen l’aïllament, la tensió i l’agressivitat. Una persona sense confiança en les altres difícilment pot confiar en si mateixa. Perdre la confiança ens genera inseguretat i estrès, activa una sensació d’alerta permanent que, si perdura de forma prolongada en el temps, pot malmetre el nostre sistema nerviós i derivar en trastorns de salut mental. Sense confiança no hi ha benestar ni compromís.

És evident que, en la situació de precarietat i desigualtat imperant, hi ha mil i una raons objectives per la desconfiança i la desesperança. La llista de danys i greuges és immensa. Però, si volem millorar el món, com deia Gramsci, el pessimisme de la raó ha d’anar acompanyat de l’optimisme de la voluntat. Cap aquesta direcció apuntava també l’Arcadi Oliveres, en una de les darreres entrevistes que ha ofert als mitjans, en la recta final de la seva vida: no ens podem permetre perdre l’esperança.

Si volem educar per a la Justícia Global i Ambiental és necessari incentivar la capacitat d’anàlisi i el pensament crític. Comprendre que el món està teixit amb molts fils i que, malauradament, un de ben gruixut és la competitivitat ferotge i la injustícia. Però també cal educar-nos en la confiança. Confiar mútuament és un primer pas imprescindible per poder cooperar i cocrear, les bases de la innovació social.

Hem d’aprendre, doncs, a restaurar la confiança i això no és un repte individual sinó col·lectiu. Podem perdre la confiança en una persona, en un projecte, en una organització. Això ens pot passar moltes vegades i, sovint, de forma ben justificada. Però no podem perdre la confiança en nosaltres ni en la societat sencera. Com a mínim, no podem fer-ho eternament.

 

 

Ara bé, per confiar, les persones necessitem sentir-nos acollides, respectades, valorades i segures. Les nostres llars, escoles, barris i ciutats han de ser territoris de confiança. I això implica teixir comunitat, dotar-nos d’espais de trobada i relació amigable, generar mecanismes de participació, mediació i resolució de conflictes. Implica, sobretot, afavorir el benestar i l’equitat des de totes les instàncies. 

Cal, per tant, garantir els drets humans, socials i culturals mitjançant polítiques públiques valentes, que posin les cures al centre. No podem dir que promovem ciutats educadores i tancar els ulls davant la crisi habitacional, econòmica i/o psicològica d’una part creixent de la població. És una incoherència. Treballar per l’equitat educativa i lluitar pel benestar social són dues línies d’acció que han d’avançar en paral·lel perquè una depèn de l’altra i viceversa.

Compartim els malestars. Escoltem-nos. Acompanyem-nos en la desorientació, la tristesa i l’angoixa. També en l’alegria! Expliquem-nos els problemes i els desitjos. Fem-nos confiança per cercar junts les millors solucions. Unim tots els recursos possibles. Empoderem-nos. Imaginem altres formes de vida i assagem-les. Provem-ho.

Si la seguretat afectiva i econòmica de les persones minva, la confiança s’anirà esmicolant i creixerà el temor i l’agressivitat. Si l’aliment del feixisme és la por, cal que ens nodrim de confiança. Teixim comunitat. Cuidem-nos. Eduquem-nos en la cooperació, l’equitat i l’empatia. És més necessari que mai.

Aprendre ciència, fent ciència

Un repte educatiu i una oportunitat de teixir aliances

Si algú ens atura pel carrer i ens demana si els infants han d’aprendre ciència a l’escola, segurament no dubtarem a respondre amb un rotund. Però… Per què és tan important? Aturar-se a reflexionar sobre aquesta pregunta és necessari per revisar si les idees i pràctiques adquirides responen als nostres objectius d’avui. D’aquesta  manera, en cas contrari, podrem modificar tot allò que sigui necessari per ajustar-ho a les necessitats actuals.

 

Què és la ciència?

El millor és començar pel principi, és a dir, preguntant-nos què és la ciència. Hi ha disciplines senceres, com ara la filosofia de la ciència, encarregades de reflexionar i proposar respostes sobre aquesta qüestió. El debat és plural i necessari, però actualment hi ha un ampli consens en definir la ciència com una activitat humana, dedicada a construir coneixement, que ens permet interpretar els fets del món en què vivim i poder-ne fer prediccions

Considerar la ciència com una activitat humana implica que, en el seu dia a dia, les seves pràctiques i teories no queden exemptes de ser instrumentalitzades per diferents ideologies. Implica, també, que la ciència no és aliena als problemes socials com ara discriminacions per motius de gènere o raça, els abusos de poder, la desigualtat econòmica… 

Tot i això, el coneixement que la ciència construeix està subjecte a les evidències, que permeten verificar si l’explicació que hem fet és adequada o no. Per tant, és una activitat que genera un coneixement contrastable, no subjecte a opinions (sí a modificacions), i amb aplicacions increïblement potents. Tant aquest coneixement, com les seves aplicacions han canviat el món i ho continuaran fent. Per tant, estem parlant d’una activitat extraordinàriament influent en la societat i en el nostre dia a dia.  

Per aquest motiu, si volem formar persones crítiques i capaces d’interpretar i actuar en el seu entorn amb consciència, és imprescindible que entenguin què és la ciència i quins són els mètodes de coneixement en els quals es fonamenta totes les seves aplicacions. L’alfabetització científica, doncs, és bàsica i imprescindible. Una persona educada en el segle XXI no només ha de saber matemàtiques, i llegir i escriure; també ha de tenir alguns coneixements científics i tecnològics essencials. Per exemple, ha de comprendre com arriba l’energia a la seva llar, l’equilibri en el qual viuen tots els éssers vius i com es pot trencar, què passa quan enviem un material a reciclar, etc. 

La pandèmia actual, encara ha mostrat de forma més evident la importància dels coneixements científics bàsics: necessitem entendre el procés de producció, validació i comercialització d’un fàrmac, el procés que recorre un article científic abans de ser publicat, etc.

 

Quina ciència s’ha d’ensenyar?

Aprendre aquests i altres continguts és útil per habitar al món amb consciència. Tanmateix, el més important és entrenar als infants a pensar amb una de les millors eines que ha creat la humanitat per fer-ho. En aquest sentit, els haurem d’ensenyar a fer ciència

Quan parlem de fer ciència, sovint pensem en laboratoris, bates i moltes matemàtiques. Però totes aquestes coses formen part d’una imatge estereotipada d’aquesta disciplina. Per ensenyar fer ciència cal parar atenció a aquelles activitats que ens ensenyen a pensar de manera científica: observar l’entorn, fer-nos bones preguntes sobre el seu funcionament, construir explicacions plausibles per respondre-les, i saber com idear experiments amb els quals puguem contrastar la veracitat de les nostres hipòtesis. 

Si aprenem a fer tot això, aprendrem a desenvolupar el pensament crític, a argumentar bé els nostres raonaments, a observar el món i fer-nos les preguntes adequades per entendre’l millor. A més, serem conscients de la importància de saber desestimar: de poder dir “no en sé prou” o “no tinc prou informació” per a formar-me una opinió sobre aquest tema. 

Aquesta és una de les principals capacitats que aporta el pensament científic: ser rigorós i acurat a l’hora de treure conclusions, però fer-ho sense precipitar-se.

 

Qui ha d’ensenyar ciència?

Formar als infants de la nostra societat és una responsabilitat col·lectiva. De la mateixa manera que famílies i l’escola han d’anar de la mà en molt aspectes, quan parlem de ciència, és important que molts agents socials uneixin forces per aconseguir èxits en l’aprenentatge. 

El col·lectiu docent és un agent molt important i està a primera línia de foc, però n’hi ha molts més que podem i hem de ser partícips d’aquest repte: els grups de recerca educativa, la comunitat científica, els mitjans de comunicació i les organitzacions comunitàries o privades orientades a dissenyar i desenvolupar projectes per al món educatiu. 

Si tots aquests agents diversos unim esforços per treballar de manera col·laborativa, serà molt més senzill millorar l’ensenyament-aprenentatge de la ciència. Per fer-ho, és important escoltar-nos mútuament i aportar les nostres visions, potencials i experiències particulars, en pro d’aquest objectiu comú: potenciar l’alfabetització científica per incrementar el pensament crític i la capacitat d’analitzar, opinar i actuar des del rigor. 

A l’equip d’Eduxarxa ens il·lusiona i apassiona participar d’aquest repte educatiu desenvolupant projectes com ara Recerkids i Missió Alba: dos programes educatius que ja tenen 5 i 3 anys de trajectòria, respectivament, i en els quals milers d’alumnes d’escoles de Primària de Catalunya (en el cas de Recerkids) i d’Espanya (en el cas de Missió Alba) ja han treballat des de les seves aules fent ciència, i en contacte amb personal investigador del CREAF i altres centres de recerca i universitats de Catalunya i del mateix Sincrotró Alba. 

Ens agrada, també, saber que no estem soles en aquesta aventura, sinó que hi ha moltes altres iniciatives i organitzacions que treballen per a fomentar una educació científica significativa i rigorosa. La cooperativa Nusos, l’equip d’Eduscopi i les propostes d’Innovamat són alguns dels projectes que ens inspiren i acompanyen en aquest camí.

Tenim moltes ganes de continuar oferint eines i recursos educatius a les escoles, instituts i museus, en col·laboració amb grups de recerca i institucions científiques, per ajudar els infants i joves aprendre ciència, fent ciència

Les 3 claus de l’educació digital

L’emergència sanitària provocada per la COVID-19 ha precipitat una digitalització en tots els àmbits de la vida i, especialment, en el de l’educació. Això, al seu torn, ha plantejat molts dubtes i inquietuds. És el mateix aprendre de manera presencial que fer-ho en línia? Quins continguts, activitats i esdeveniments educatius són més idonis en el format virtual? Com es poden dissenyar experiències transmèdia?

A Eduxarxa reflexionem molt sobre totes aquestes qüestions. Fa anys que treballem dissenyant projectes educatius digitals (recursos en línia, programes educatius virtuals, cursos de formació digitals, etc.), i que impartim formacions online sobre disseny d’activitats educatives virtuals. Així que sabem per experiència que el desenvolupament de continguts per a aquests formats requereix un esforç, tant per part dels equips dinamitzadors, com per part dels participants.

Cada canal de comunicació té les seves característiques, els seus avantatges i limitacions, que hem de comprendre per tal que els missatges que volem transmetre no es perdin pel camí. Per aquest motiu, val la pena que, més enllà de les solucions ràpides que vam aplicar en un primer moment, ens aturem a pensar què hem de tenir en compte a l’hora d’adaptar-nos al format virtual.

En aquest post volem compartir els 3 factors principals que cal considerar abans de dissenyar qualsevol contingut, programa o activitat educativa en línia, així com presentar un parell exemples interessants de projectes educatius digitals.

Les 3 claus dels projectes educatius en contextos virtuals

 

Una comunicació fluida

En primer lloc, cal que busquem la manera de mantenir una comunicació fluida entre les persones, tant pel que fa al vessant més tècnic, com pel que fa al format digital concret que triem per transmetre el nostre missatge.

Hem de pensar bé, com dèiem, quin canal i context comunicatius convenen més al nostre projecte (videoconferència en directe, plataforma interactiva, etc.), tenint en compte les oportunitats i limitacions que ens imposa cadascuna de les opcions quant al temps, l’aforament, les possibilitats de participació, etc.

A més a més, també hem de reconsiderar quines són les necessitats específiques dels participants en aquest context, perquè segurament diferiran de les que tindrien en un context presencial.

 

Un rol actiu i participatiu

D’altra banda, hem d’alinear l’adequació del discurs al canal amb els continguts i objectius educatius del projecte que volem desenvolupar. 

Així doncs, hem de rebuscar entre les diverses eines digitals per tal de trobar les que ens permetin desenvolupar una seqüència d’aprenentatge que fomenti l’adquisició i desenvolupament de les competències que volem treballar.

És a dir, hem de triar un format i organitzar els recursos o les sessions de tal manera que seguim promovent un rol actiu i participatiu del grup, així com una avaluació i reflexió finals.

 

Una experiència motivadora

En aquest sentit, cal recordar, especialment en l’àmbit virtual, que l’aprenentatge ha de ser sempre una experiència motivadora.

Per això també hem de definir prèviament els rols de les persones (participants i dinamitzadores), i veure quines eines ens poden ajudar a fomentar la interacció del grup.

El context online pot arribar a dificultar aquesta dimensió, però també ens ofereix moltes possibilitats per dotar de major dinamisme i gamificació els nostres projectes educatius, a través de la gran varietat de formats, codis i suports disponibles: recursos audiovisuals, animacions multimèdia, infografies, videojocs, activitats interactives, videotrucades, divisió dels grups en diverses sales, etc.

Inspira’t amb aquestes 2 activitats educatives en format digital

 

Museum Quiz a casa

El Museum Quiz a casa va ser una de les iniciatives que els museus catalans van posar en marxa durant el confinament de la primavera passada.

Es tracta d’un bon exemple perquè constitueix una edició especial d’una iniciativa ja existent, el Museum Quiz, un joc de preguntes i respostes per equips que fins aquell moment s’havia dut a terme presencialment als museus.

En la versió digital, l’activitat s’adapta a la plataforma gratuïta Kahoot, que permet plantejar diferents tipus de preguntes als participants (veritat o mentida, pregunta oberta, puzle, etc.). Manté el joc en equips i el format en directe, i presenta dues versions, una dirigida al públic familiar i una altra al públic general. Té lloc totes les tardes i cada dia està dedicat a la temàtica d’un dels museus organitzadors. A més, s’hi pot accedir des de qualsevol dispositiu electrònic.

Com a activitat educativa, resulta inspiradora perquè fomenta la cultura i la divulgació del patrimoni, que és el seu objectiu principal, tenint en compte les necessitats dels participants en un context determinat com ho va ser el del confinament. Així mateix, en promou un rol actiu i els brinda una experiència divertida, emocionant i motivadora.

 

Recerkids 2020-2021

El Recerkids és un programa educatiu impulsat per la Direcció General de Recerca i organitzat per Eduxarxa per apropar la recerca científica a l’alumnat de 5è i 6è de Primària. Aquest curs celebra la V edició, que serà una mica especial perquè s’ha adaptat al context actual.

Si normalment el programa oferia materials i assessorament didàctic perquè cada grup-classe fes la recerca pel seu compte, el Recerkids 2020-2021 ofereix dues línies de recerca pautades, que es poden dur a terme tant a l’aula com des de casa, i que s’adeqüen a les diferents situacions que puguin sorgir amb els grups-classe durant el curs.

D’altra banda, el Recerkids 2020-2021 continua fomentant un rol protagonista de l’alumnat a través del procés de recerca i d’una participació activa dels nois i noies al congrés virtual de clausura, mitjançant l’elaboració, presentació i avaluació de vídeos i pòsters amb els resultats de les investigacions, l’opció de fer preguntes i comentaris a través d’un xat en directe, etc.

Tot plegat perquè, malgrat el canvi de format, el programa continuï assolint els seus objectius didàctics i resultant una experiència educativa inspiradora.

 

I vosaltres, heu organitzat o participat en alguna experiència educativa virtual? Quines reflexions us han sorgit al voltant de l’adaptació de l’educació a aquest format?
 
Estarem encantades de seguir parlant-ne als comentaris d’aquest post, a través del nostre correu hola@eduxarxa.coop o del nostre compte de Twitter.

Recerkids

Generalitat de Catalunya

En aquest programa educatiu, les escoles tenen l’oportunitat de conèixer de primera mà què vol dir fer una recerca científica d’una manera pràctica i lúdica.

Continue reading

JupiterX Spa & Massage Center

JupiterX Spa & Massage Center Customer JupiterX Spa & Massage Center Lorem ipsum dolor sit amet, consectetur adipiscing elit, sed do eiusmod tempor incididunt ut labore et dolore magna aliqua. Ut enim ad minim veniam, quis nostrud exercitation ullamco laboris nisi ut aliquip ex ea commodo consequat. Duis aute irure dolor in reprehenderit in voluptate […]

Continue reading

JupiterX Construction & Engineering

JupiterX Construction & Engineering Customer JupiterX Construction & Engineering Lorem ipsum dolor sit amet, consectetur adipiscing elit, sed do eiusmod tempor incididunt ut labore et dolore magna aliqua. Ut enim ad minim veniam, quis nostrud exercitation ullamco laboris nisi ut aliquip ex ea commodo consequat. Duis aute irure dolor in reprehenderit in voluptate velit esse […]

Continue reading

JupiterX Cosmetic Shop

Client Generalitat de Catalunya Àmbit Programes Educatius Àmbit Ciència i tecnologia Recerkids Programa per apropar la recerca científica a Primària. Lorem ipsum dolor sit amet, consectetur adipiscing elit, sed do eiusmod tempor incididunt ut labore et dolore magna aliqua. Ut enim ad minim veniam, quis nostrud exercitation ullamco laboris nisi ut aliquip ex ea commodo […]

Continue reading

JupiterX Real Estate Company

JupiterX Real State Company Customer JupiterX Real State Company Lorem ipsum dolor sit amet, consectetur adipiscing elit, sed do eiusmod tempor incididunt ut labore et dolore magna aliqua. Ut enim ad minim veniam, quis nostrud exercitation ullamco laboris nisi ut aliquip ex ea commodo consequat. Duis aute irure dolor in reprehenderit in voluptate velit esse […]

Continue reading